Electrohipersensibilitat (EHS)

Cada cop més persones estan exposades, en diversos graus, a una combinació de camps elèctrics de baixa i alta freqüència (CE), camps magnètics (CM) i camps electromagnètics (CEM) de diferents patrons de senyals, intensitats i aplicacions tècniques, durant diversos períodes de temps, fenomen generalment conegut com a contaminació electromagnètica.

Es té sospita que les condicions ambientals, com la creixent exposició de la població a les ones de ràdio generades, entre d’altres, per les estacions base dels telèfons sense fil, la telefonia mòbil (GPRS, UMTS, etc.), les xarxes sense fils (WLAN), a més de l’exposició a camps elèctrics i magnètics generats per les línies, dispositius i equips elèctrics, poden tenir un paper causal.

Alguns experts consideren que l’electrohipersensibilitat (EHS) i la SQM poden ser dues cares de la mateixa condició patològica d’hipersensibilitat ambiental associada, condició que està causant greus conseqüències per a la salut, la vida professional i familiar de les persones afectades. Tot i que encara no hi ha dades oficials, un nombre elevat i creixent de persones està patint d’EHS a tot el món; a les societats modernes, en major o menor grau, s’estima que pot afectar entre el 3 i el 5% de la població.

Les persones afectades presenten diversos símptomes en diferents graus d’intensitat, que van des de cefalees, acúfens, trastorns de la sensibilitat superficial i/o profunda, dèficit d’atenció i de concentració, fins insomni, fatiga, depressió, i diferents manifestacions neuro-vegetatives.

Per a la professió mèdica això planteja nous reptes per al diagnòstic i tractament.

Aquí podeu trobar més informació al respecte:

CONVIURE AMB LA MALALTIA

Canvi, adaptació i qualitat de vida
Rebre el diagnòstic de fibromiàlgia, SFC/EM, SQM o EHS pot ser difícil d’acceptar. És normal sentir que res no serà igual, però això no vol dir que no hi pugui haver una vida plena i amb moments positius.

L’acceptació és un pas clau: aprendre a dir “no”, a posar límits, a cuidar-se més i a estimar-se. La medicina ajuda, però l’actitud i les adaptacions quotidianes són fonamentals. El suport de la família també és essencial en aquest camí compartit.

Canvis d’humor i mal humor

És habitual que les persones afectades tinguin canvis d’humor sobtats: irritabilitat, tristesa, cansament… i alhora moments de calma i bon humor. Aquests canvis són una conseqüència de la malaltia i poden ser difícils tant per a qui la pateix com per a la família.

Què pot ajudar?

  • Acceptar que el mal humor no és un rebuig, sinó un símptoma.
  • Practicar tècniques de relaxació i, si cal, buscar suport psicològic.
  • A la família: posar-se al lloc de la persona afectada, practicar la paciència i la comprensió, i fins i tot valorar teràpies familiars.

Les tasques de la llar

Les tasques domèstiques (rentar plats, netejar, organitzar la casa) poden esdevenir molt difícils o impossibles per a les persones amb FM, SFC/EM, SQM o EHS. El dolor i la fatiga obliguen a fer canvis.

És important:

  • Renunciar a fer-ho tot com abans.
  • Demanar ajuda sense sentir-se culpable.
  • Repartir tasques i adaptar-les perquè tothom participi.

La família pot contribuir entenent les limitacions i ajudant a reduir l’autoexigència i la pressió, evitant que la persona afectada se senti culpable.

L’afectivitat i les relacions

Aquestes malalties també impacten en la vida afectiva. Per exemple, una abraçada pot ser dolorosa a causa de la sensibilitat al dolor. Això pot generar frustració i sentiments de culpa, però no s’ha d’interpretar com un rebuig.

Claus per mantenir els vincles:

  • Comunicar les necessitats amb sinceritat.
  • Buscar noves maneres d’expressar afecte amb més suavitat.
  • Tenir paciència i posar la comprensió i la tendresa al centre.

Estimar no vol dir menys que abans; vol dir aprendre a estimar d’una manera nova, adaptada a la realitat actual.

Font: Servicio de Información sobre Sensibilidad Química Múltiple y Salud Ambiental (SISS)